L'Alegria que passa

La vocació de Dagoll Dagom ha estat sempre la creació de musicals d’autoria catalana i un cop més, apostem per adaptar un dels grans clàssics del nostre univers teatral, L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol.

L’alegria que passa, estrenada al Teatre Romea l’any 1898 va ser un referent per a moltes companyies del territori, esdevenint un dels espectacles més representats de l’època. Aquesta peça curta fa molts anys que no es representa als escenaris professionals per la seva brevetat. Però això mateix la converteix en un punt de partida extraordinari per la creació d’un musical on la música, la dansa i el text ens endinsin emocionalment a l’obra de Santiago Rusiñol.

L’alegria que passa és un conte d’arrels clàssiques però d’empremta contemporània pel seu gran paral·lelisme envers la relació de l’artista amb la societat. El món artístic, com en altres moments claus de la història, ha sigut un dels principals perjudicats per la crisi sanitària. Pensem que és necessari parlar del valor indispensable de la cultura, declarada com a bé essencial. Parlar del compromís de la societat amb l’artista. Però també del compromís de l’artista amb la societat.

Sinopsi:
Un poble gris, monòton i industrial veu trencada la seva rutina laborable amb l'arribada d'un gran espectacle musical.

La companyia ha sigut contractada per l'alcalde del poble i propietari de l'única fàbrica en tota la població. Joan, el fill de l'alcalde que és a punt de casar-se amb la seva parella Lina, s'enamora de la gran estrella Zaira i vol fugir amb ella lluny del poble gris. Zaira, en canvi, està esgotada de la seva vida nòmada i desitjaria quedar-se a viure al poble i portar una vida amb tranquil·litat. Al seu costat Puck, l'agressiu mànager, la maltracta creient-la de la seva propietat i li exigeix que continuï. L'autoritari i fals demòcrata alcalde obliga el seu fill a desistir dels seus somnis.